L’any 2013 un paquet de correus que contenia documents va arribar a l’adreça equivocada — la meva. A dins hi vaig trobar fotografies i correspondència del Ministeri de Defensa de l’Exèrcit d’Aire dels Països Baixos, la qual tractava sobre avions de guerra abatuts durant la Segona Guerra Mundial els quals havien estat recuperats per l’Exèrcit. Abans de retornar aquests documents, els vaig escanejar pel meu arxiu personal. La correspondència de finals dels anys 70 parla de certs avions que s’havien estrellat i que foren recuperats a prop de La Haia durant la Segona Guerra Mundial. Les poderoses imatges mostren ferralla post-industrial rescatada, fotografiada i documentada.

Moltes d’aquestes composicions van ser escrites i gravades durant viatges en avió entre Boston i Salt Lake City, Barcelona, Londres o Atlanta, però editades i finalitzades al meu estudi a Cambridge, Massachusetts. Les peces, recuperades de feina feta els últims anys, son un híbrid d’improvisacions per síntesi modular analògica i digital executades fent servir mòduls de hardware, PureData i SuperCollider.

Agafant com a inspiració la fisicalitat turbulenta de la baixa pressió atmosfèrica que afecta la oida i les sensibilitats durant el vol, vaig intentar crear talls que indueixin al mareig i la incomoditat física. Aquestes estructures amb glissandos intenten imitar la sensació de vertigen que se sent al mirar per la finestra a fora de l’avió quant es vola a quilòmetres d’altura enmig de l’Oceà Atlantic.

Aquestes peces descriuen una tendència cap a la sensació de repulsió als avanços tecnològics en velocitat i pol·lució. Alhora representen una idea de dependència i accés a la tecnologia, una aversió a adherir-se la tecnologia a un mateix, un procés en el qual el cos respon i s’adapta de manera instantània. Com un paràsit, aquesta dependència unilateral necessita a un amfitrió. És el mapa mental del món que reemplacem amb una brúixola digital, la globalització i dilució de la cultura exacerbada a través de la hiper-telecomunicació.

Chris Latina, 2015