Xeerox – 1979-1981
Recuerdo espectral de un viejo decorado eléctrico

IMG_7216-diegobus1 IMG_7216-diegobus2

IMG_7272-diegobus

IMG_7273-diegobus

IMG_7275-diegobus

IMG_7278-diegobus

 

 

El nostre segon projecte d’una sèrie d’edicions d’arxiu, el qual recopila els arxius de caset de Javier Hernando gravats al local d’assaig durant els dos anys de l’existència del grup entre 1979 i 1981. Considerem aquest material d’un interès vital per documentar una part de l’escena underground que apareixia a Barcelona durant finals dels anys setanta i que coexistia amb les cultures punk i industrial que tot just acabaven de néixer, les quals grups de joves importaven ràpidament i de manera àvida des d’Anglaterra. Els sons que s’aglutinen en aquest disc, els quals capturen aquell moment, són de caràcter mutant en quant a deconstruir  gèneres en aquells moments contemporanis , així com l’ús d’elements més o menys moderns com el collage o els sintetizadors d’ús domèstic.

 

 

PETJADES I RECORDS DE FUTURS ABANDONATS per Javier Hernando

 

Suspès a la memòria, l’orígen de XEEROX ens trasllada a principis 1979 quan a la botiga de discs de Gay&Co al carrer Hospital a on llavors jo treballava, vaig conèixer un dia a un desbordant i adolescent Krishna Goineau, alhesores auto-anomenat Jerry Latex, el qual em demanà si podia punxar alguna cosa de Roxy Music, jo trio “Street Life”, la qual ell parodià amb força gràcia mentre em prometia que el dia següent em portaria un disc que m’entusiasmaria; el treu de la bossa i descobreixo el Datapanik in the Year Zero de Pere Ubu del qual la portada m’impactà tant com setmanes enrere la del Half Lip Moves de Chrome, que em va portar al mostrador el promotor de concerts Toni Serra. El so molesta al personal mentre nosaltres comencem a sondejar grups preferits en comú, una fórmula que solia acabar amb la formació d’un grup, tal i com setmanes després seria el nostre cas, encara que no tinguéssim cap experiència però alhora contagiats per la devaluació de la destresa instrumental que representava a les propostes més trencadores de l’època, la meva acceptació cap a aquest desafiament va ser immediata i tot just després el de Mario Almonacid, Magda Redondo i Pere Llorens.

 

Vam començar les nostres sessions d’assaig, les quals es caracteritzaven per un continuum sonor d’improvizacions sense cap consigna preconcebudes en el seu desenvolupament i longitud, postures estàtiques davant d’una música diabòlicament accelerada, dissonant amb alts nivells de volum, que ens provocaven una atonia entre quatre parets de color blau elèctric plenes d’inscripcions terminals i eslògans de xoc sota una llum agònica. Entre la porta del local búnquer i de la del carrer havíem d’evitar un pati ple de restes de fusellatge de la procedència més diversa, regentat per un matrimoni de caràcter  ubuesc i esperpèntic  d’obesa presència format d’una coreògraf frustrat i la seva muller epilèptica, de la qual alguns dels seus atacs ens va sorprendre al local, després d’algunes de les seves moltes reprimendes.

 

Poc després d’incorporar a Cheity a les nostres sessions, vam rebre una oferta de la promotora Gay&Co per fer de teloners a Siouxsie and the Banshees a la que seria la seva primera actuació a Barcelona. Aquesta responsabilitat i el fet de que s’estigués plantejant com a escenari ni més ni menys que el Teatre Romea va fer que ens qüestionéssim per primera vegada quines eren les limitacions dins del grup i si la nostra manera de divertir-nos era traslladable amb públic en directe. El posterior ajornament no puc negar que va ser, sobretot per mi, un descans però també un avís de cara a auto valorar fins a on podia arribar realment la nostra feina.

 

XEEROX va tenir la influència directa de l’experiència musical, ideològica i estètica del punk, encara que no de manera estricta ni exclusiva. El rebuig cap a les guitarres melòdiques tot i convertint-se en generadors de soroll i el fet de no treballar amb esquemes de cançons ens va portar a practicar una espècie de punk i rock atonal. Enmig d’una edat en la que érem molt impressionables vam rebre les influències d’algunes escenes com la parisina amb el grup Metal Urbain o del periodista i escriptor Yves Adrien, de diverses formacions alemanyes dels setanta com Neu, Kraftwerk o Faust i grups d’avant garatge com Pere Ubu o Chrome, a part de moltes formacions californianes que anavem descobrint a través del fanzine Search&Destroy, sense oblidar Hawkwind i Crass, dels quals el seu concert a la sala londinenca Pied Bull ens va deixar perplexes.

 

A finals dels any setanta a Barcelona no existia cap escena punk que es podés destacar a part d’Ultimo Resorte o Clinic Humanoids que acabaven de començar; de la onada anterior amb grups que s’havien glorificat exageradament com la Banda Trapera ens hi separava un abisme. Ens sentíem més identificats amb grups com Suck Ekectronic Enciclopedic, Macromassa i especialment amb la saga Psicópatas del Norte, Tendre Tembles, formacions que van arribar a uns alts nivells de creativitat, i dels quals el risc i l’ingeni no havien eredat els grups que van sorgir a la posterior dècada, quan aquesta ciutat va caure en un coma profund, deixant-nos clarament en una situació d’outsiders. Part d’aquesta desil·lusió van fer que Krishna decidís marxar a Düsseldorf i després Berlín a on va formar Liaisons Dangereuses juntament amb Beate Bartel ex- Mania D i Chris Haas ex-DAF.

 

D’Alemanya ens va arribar una altra proposta finalment truncada; Der Plan a través del seu segell Ata Tak ens van proposar participar al recopilatori What next humans? canviada finalment amb el títol de Fix Planet. La paràlisi temporal del grup i la meva creencia errònia de que només acceptaven musica electrònica ens va portar a declinar l’oferta que van ocupar Esplendor Geométrico de manera brillant. Poc després ens vam plantejar possibles suports electrònics per la nostra musica, varem adquirir una prehistòrica caixa de ritmes i Raul Guber, el qual acabava d’ajuntar-se amb nosaltres tocant el baix va incorporar un sintetizador MS-10 amb el que més endavant  va desenvolupar el seu projecte en solitari Los Toreros del Este y los Mortíferos Torpedos de Disneylandia. Ja llavors en la nostra ultima etapa s’acostà a tocar amb nosaltres de manera ocasional Germán Lázaro i l’última incursió fou la de Luis Lorenzo en una certa deriva que batejaríem com a En PreVisión D.

 

Després de més de trenta anys, aquest disc és la caixa negra de les gravacions esporàdiques de llavors, enregistrades moltes amb una rudimentària gravadora de caset Philips de l’època. En aquest s’hi alternen les primeres sessions als locals de Vilapiscina i els posteriors al carrer Horta. He intentat preservar el so original, incloent-hi la pròpia degradació magnètica, deixant a part algún tractament posterior al 1982 després de la disolució del grup.

 

Després de més de trenta anys, aquest disc és la caixa negra de les gravacions esporàdiques de llavors, enregistrades moltes amb un rudimentari cassette Philips de l’època. En aquest s’hi alternen les primeres sessions als locals de Vilapiscina i els posteriors al carrer Horta. He intentat preservar el so original, incluint-hi la seva degradació magnètica, deixant a part algún tractament posterior al 1982 després de la disolució del grup.

 

 

.
ANM006

LP de 12″
Edició de 300 còpies.
Vinil negre. Llibret amb escrits, fotos i feina gràfica de Javier Hernando i Xeerox.
Gravat a Barcelona entre 1979-1981. Masterizat a Brooklyn per R. Mexico, 2013.

Untitled I

Untitled II

Untitled III

Untitled IV

Untitled V

Aquesta edició està ESGOTADA