Les primeres busques de “sound bath” em van portar a una descripció general — “Els Sound Baths’ (banys de so) proporcionen espai i sons que ens permeten relaxar-nos a un nivell profund. Això l’hi dona la capacitat al cos perquè trobi el seu balanç natural i a l’hora crear espais perquè flueixin les idees. L’experiència sovint aporta solucions a les qüestions emocionals i els dona una sensació de tornar a casa”

Tot i que aquesta informació sembli relativa — “Superbath” de uon no ens proposa aquests resultats, no proclama la il·luminació o la resolució. El  remei es troba en la seva modesta simplicitat. De fet, el projecte uon, des del meu punt de vista, no proclama cap imatge o objectiu en absolut.  Els sons comuniquen directament la intenció del seu creador, matisos que sovint son esquius de la música moderna. “Superbath” aporta una veu immediata en un món conscient. Moments que es manifesten com teixint a través de la ionosfera d’una substància suau, brillant, i una boira delicada; tot dibuixant un mapa d’un paisatge empàtic contínuament, sense guiar a l’oient en direcció a cap progressió o ideologia específica. Veus boiroses viatgen sense destí més enllà del nostre regne comú; veus de misteri, cadascuna dibuixant en la torxa eterna de la realitat.