ECP comença amb un seguit de gravacions fetes al Danish Institute of Electronic Music a Aarhus durant l’any 2009. És un compendi d’edits compulsius fets a trens, aeroports, autobusos, menjadors, biblioteques públiques i habitacions temporals a l’Europa Occidental. Una peça nòmada que oscil.la entre l’herència de la primera música electrònica i la forma-lliure menys ortodoxa.
ECP representa més aviat un acostament fluctuant i emocional cap a la composició i els sons sintètics que no pas el seguiment d’una metodologia estricta o el discurs acadèmic. Aquesta manera de treballar ha generat una quantitat considerable de material i de variacions que han fet d’ECP una peça la qual ha viscut una mutació constant. Durant aquest temps, les gravacions han estat presentades a diversos contextos, entre aquests una reproducció multi-canal a l’Institute of Sonology a L’Haia i una intervenció espacial disruptiva combinada amb cordes de llana en un soterrani humit a Berlín.
Després de que fos abandonada durant un temps, la gravació es va finalitzar a Berlín l’any 2015.
Tot i mantenir les característiques fragmentàries, l’essència del seu començament abrupte i la cruesa a l’hora de col·locar i organitzar sons electrònics, la versió final aconsegueix donar una certa uniformitat i desenvolupament a una col·lecció d’events sonors inconnexos. La cara A està dedicada a Maria Lucia Martínez, mentre que la cara B representa una re-interpretació dràstica de material antic i està dedicada al músic electrònic suec, Joel Brindefalk. Els dos varen morir durant el procés d’elaboració d’ECP.
—
Cinta de caset de 20 minuts.
Primera edició de 100 còpies.
Casets grisos de crom amb impressió vermella.
Portades impreses en letterpress en paper de 200 grams.
—
—
—