Actually Laughing Out Loud és un projecte de Rubén Patiño el qual explora el so de la rialla com a material compositiu i com a mitjà de condicionament psicològic. El projecte neix d’una reinterpretació de l’efecte sonor de les “pistes de riure” que apareixen en moltes conegudes sèries humorístiques i comèdies televisives. ALOL escurça les fronteres entre el graciós i l’estrany, abordant així certs aspectes de l’entreteniment contemporani i de la cultura popular. Alhora intenta explorar l’humor com a eina subversiva que permet a Patiño qüestionar-se els estàndards rígids i l’excés persistent de la idea de “serietat” en la música electrònica contemporània mitjançant un enfocament lúdic.

L’àlbum és una recopilació de composicions sonores a partir de la manipulació de les mostres de riures. Aquestes s’han presentat anteriorment en concerts i intervencions espaials durant els darrers anys, com per exemple No Laughing Matter, una actuació creada amb Kay Schuttel i presentada a Berghain com a part de CTM 2020, la qual incloïa cinc vocalistes que reien en directe al costat de composicions incloses al CD. Aquesta recopilació també inclou dos temes amb Stine Janvin Joh. La mescla i el màster van córrer a càrrec de Giovanni Ferlinga a Tapewave Mastering a Milà el 2019.