Mihal Drop Scene. Vídeo by Rubén Patiño

‘Clear’ és la continuació del primer disc d’LXV en solitari “Asylum/Theophany” (Soft Abuse, 2015), el qual l’artista descriu com un examen i una representació de l’experiència en el món dels fenòmens associats a la consciència espectral.

“A/T” intentava definir si aquesta experiència és genuïna o bé el resultat d’una psicosi la qual es descriu en el món de l’ocultisme com “Chapel Perilous”. “Clear” intenta referir-se a les seqüeles que comporta viure una experiència d’aquest tipus, allotjades en una tabula rasa la qual l’epifania ha esborrat completament.

A diferència d’ “A/T”, una col · lecció de música sobre la sorpresa, la confrontació i la por a una nova realitat, “Clear” és una representació del món material i les noves veus artificials que n’emergeixen per recrear aquesta experiència de comunicació espectral. Sospirs i cants distants giren en un espiral de llum virtual processada que es reflecteix en la hipermèdia organitzada espacialment i superposada als magatzems i els grups de cases unifamiliars en decadència, típics de la ciutat a on resideix l’artista.

L’àlbum també descriu recurrentment els aspectes més desolats de la vida urbana: ruïnes modernes, carrers amples i buits en barris industrials. Aquestes muses manifesten a “Clear” una qualitat de dol, a vegades redemptora. Les veus fracturades a “Clear” representen l’existència en constant moviment d’aquest món. Un moviment constant, ràpid i agressiu que suggereix que hi ha un món a sota d’aquesta realitat imposada, just a sota de la superfície, vacil·lant, entrant i sortint del punt de focus.

“Clear” arriba tot just després de “Sirens” (Umor Rex, 2015). La celebrada col·laboració en LP entre LXV i la compositora de Montreal Kara-Lis Coverdale i “Witness/Recall” (Monorail Trespassing, 2015) el qual és una mostra de la feina en solitari de l’artista.